Ets hipocondríac

Estàs malalt. Fa quatre dies que no surts de casa. Tens la grip. Quatre dies són molts dies, són moltes hores per poder pensar que tens alguna cosa més que la grip. Que el teu voltant estigui ple de gent amb grip no és una prova prou ferma com per deixar de pensar que només tens la grip. Tens alguna cosa més, misteriosa, inexplicable. T'ha passat sempre: una taca vermella al canell es converteix en una visita a urgències.  Suar massa una nit d'agost no pot ser res més que un problema de tiroides. I greu.

Exageres els teus símptomes. No ho fas conscientment. Diuen que és la por. Que la por et fa fer les coses més grans. Per això estàs tranquil quan mires al teu voltant i veus, per exemple, que tancaran la Sala Tallers del Teatre Nacional. Penses que, com que ets hipocondríac, ho estàs exagerant i no és un problema greu. No, que la tanquin no vol dir res. Res de res. La cultura està molt bé, està molt sana, ets tu que tens por i ho veus tot malament.  Quan sents els discursos que fan les del PP (perquè el del PP no surt mai), i et fan mal les orelles, et tranquil·litzes, perquè les aberracions que sents només són fruit de la teva exagerada hipocondria. Et penses que el món està podrit i molt malalt, però, tranquil, estàs exagerant. Tot va molt bé. Tothom ho fa tot molt bé. Al teu voltant, tot funciona estupendament bé.

Ets irònic, ets obsessiu. La música, com els passa a les feres, et calma. Escoltat Azari & III sovint et fa treure els problemes del cap. L'art, algun cop, tapa els problemes i, algun altre, els posa en primer pla, com la pel·lícula Margin Call. Si no tens un bon dia, no la miris. A no ser que t'agradi patir.