4 de juny 2013

Comences bé



Ja no mires tant les notícies a la tele, perquè últimament tens una sensació de dejavu constant i desgradable. El món de la informació s'ha encallat en un onanisme tràgic sobre la terrible situació econòmica-social que us ha tocat viure. És cert que aquesta sensació també te la produeix la lectura dels diaris o escoltar certes tertúlies radiofòniques però et negues a abandonar el periodisme de manera definitiva.

Tot i que en algun moment els periodistes dediquin tots els seus esforços a fer que deixis de considerar-los amb la mateixa admiració amb què ho has fet en altres moments.

Ahir, per exemple, vas veure el TN nit de Tv3. Van obrir-lo amb la notícia de Neymar, la seva festa de benvinguda i una contundent, necessària i inesborrable entrevista (irone mode on). I després d'això, després dels globus de colors, de les crispetes, del fanatisme, de la megalomania, després d'un esport que interessa a milions de persones, és cert, després d'aquesta notícia emotiva però intranscendent, no ho podem negar, després de tot, després de tot, tot, tot, van donar la notícia d'un avançament increïble en la lluita contra el càncer, una notícia que posava la pell de gallina, que també emocionava, que malauradament també afecta a milions de persones però que, sisplau, és molt més transcendent i havia d'obrir el TN.

Decidir com es comença és feina de l'editor. No deu ser fàcil ser editor. A la vida és molt complicat començar i acabar bé les coses. "Les coses" vol dir tot. Una relació sentimental a vegades comença sense adonar-te'n i és meravellós, però arriba un dia que s'acaba i ja et pots agafar fort. Ningú no ens ensenya a acabar bé. I a començar tampoc. No tens cap formació sentimental reglada, ni tampoc en periodisme, ho has de reconèixer, però la decisió de l'informatiu d'ahir diu molt poc d'aquell informatiu. Tothom es pot equivocar, cert. Tothom. Tu també.

After all és un tema de Daniel Fernandes. Forma part d'un àlbum recopilatori de diversos autors de deep house, que es diu Future Sleaze. La vas sentir ahir. Ahir també, mentre llegies la novel·la que ara tens entre mans, vas trobar-te amb un fragment que té molt a veure amb el post d'avui. Deia: "Vet aquí el que era indignant, que el futbol passés al davant de la política, però sembla que ningú no va protestar seriosament". No és un pamflet, el que llegeixes. És una novel·la impressionant que es diu Carrer Robadors, de Mathias Enard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada