11 de juny 2013

Coneixes gent amb talent


Ahir vas anar al Poble Sec a fer cerveses. I no té res a veure amb el post d'ahir (clica i llegeix-lo de nou, va). No estaves fent cap experiment sobre la teva freqüència urinària, no. Hi vas anar perquè la teva amiga necessitava que hi fossis. Tu i uns quants amics més. 

Fa unes setmanes la teva amiga va passar un procés de selecció molt dur per a una empresa de renom internacional. Després de múltiples entrevistes en múltiples idiomes, d'esperes eternes, de nervis, de preparació constant, van comunicar-li que la feina era seva. Ella, de fet, ja tenia feina, però el canvi era una escalada molt important, a tots nivells. Era l'escalada lògica després de la carrera que porta. Com més treballes, si ho fas bé, millors llocs de treball han d'estar al teu abast.

Poc després de saber la notícia, vau celebrar-ho, fins i tot. Però aquests dies estava esperant l'oferta concreta que li havien de fer. És a dir, els de la central havien de donar el vist-i-plau. I això no arribava i ella s'anava posant més nerviosa, òbviament. Però és normal que les coses vagin lentes, més avui en dia.

Més avui en dia, quan és possible que passi el que va passar ahir. Ahir, fent les birres, no celebràveu el seu nou lloc de treball, no, sinó que ofegàveu les penes després que li comuniquessin que la central de Barcelona d'aquesta gran empresa havia decidit tancar. Per tant, es quedava sense la gran feina. Putada.

No desvetllaràs cap secret si dius que aquest país vostre està quedant petit per gent com la teva amiga. Tot plegat fa que, de mica en mica, hi hagi poc espai pel talent. El país està primordiant altres coses. Sembla que ningú s'adoni que si no es crea indústria de talent, això no ho aixecarà ningú.

A vegades no tens prou talent per trobar temes o llibres que lliguin amb el post que escrius. La cançó d'avui elimina qualsevol mal rotllo davant la història que has explicat. A més, es veu que Disclosure vol dir: "esbombament d'un secret", si no t'equivoques. Per això has fet servir aquesta expressió al post. Els llibres d'avui són de link més fàcil. El talent és l'última part d'una trilogia de Gerard Guix i també la primera novel·la de Jordi Nopca. Casualitats de la vida. La d'en Nopca encara l'has de llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada