No demanis tataki

Ahir vas sopar a fora. I no vol dir a la terrassa que no tens, vol dir que vas anar a teatre i, just després, vau menjar algun cosa en un restaurant. Alguna cosa.

Ara ho fas molt menys que abans, això de menjar a fora. Les peles. Abans no t'hi havies de mirar tant i pots confessar que provar restaurants era un dels teus vicis. De fet, encara ho és, però l'has de contenir. I ho estàs aconseguint. Però ahir era tard, havíeu parlat amb els actors, havíeu parlat amb gent del públic, s'havia fet tard, vaja. Amb l'amic amb qui havies anat a teatre vau dir "Anem a menjar ni que sigui una amanida". L'objectiu d'ahir, i potser aquí hi va haver l'error, no era menjar bé, sinó menjar per no haver d'arribar a casa i posar-vos a cuinar. Que dius "mengeu un iogurt i un kiwi i a dormir", però no... Vau decidir anar a menjar a fora. Ja està.

I vas confirmar una cosa. La teva ciutat, Barcelona, està plena de restaurants mediocres. Sí, sí, tal qual. Posa't siberita ara. Però és així. És una ciutat amb una oferta molt variada que, malgrat la crisi, sembla que no ha deixat de créixer. Però també ha crescut la moda terrible de la reducció de vinagre de mòdena i de l'hummus d'acompanyament. Has menjat molt bé a restaurants de Barcelona, però també has menjat molt malament en restaurants que, venent-se amb una imatge moderna i multicultural, t'han colat gat per llebre. Ahir vas demanar tataki de tonyina i salmó i allò no era ni tonyina ni tataki. Les coses s'han de dir.

Quan parles de l'epidèmia del vinagre de mòdena, et refereixes a l'absurda necessitat de cobrir una amanida Florette amb  reducció de vinagre de mòdena per donar-li un toc d'autor i un toc de 4 euros més per no res. I n'estàs una mica tip.

En definitiva, i amb risc de sonar més pijo del que ets, creus que és hi ha dues opcions millors que el que vas fer ahir: anar a sopar a restaurants  molt cars, amb la seguretat que són bons (si poguessin ser bons i barats també aniria bé), o quedar-te a casa i fer el sopar tu i compartir-lo amb amics. O fins i tot que cadascú porti alguna cosa. Qui no sàpiga cuinar que posi el vinagre de mòdena.

Biscuit forma part del primer àlbum de Portishead. No podries dir les vegades que l'has arribat a escoltar, aquest disc. No vols ni imaginar la pinta que feies quan anaves tan sovint amb la samarreta de Portishead pel món, quan eres grunge i triphopero. El concert de Portishead que vas veure al Poble Espanyol va ser espectacular. El d'avui de Muse segur que també ho serà. Les imatges que has vist de la gira deixen sense paraules.