No vius al paradís

Has estat dos dies al Pallars i no pots fer res més que reconèixer que hi ha llocs meravellosos al teu voltant. Fa uns mesos vas anar a Chile i ja vas tenir aquesta intuïció: a vegades ens pensem que hem de córrer milers de quilòmetres (els vas fer amb avió o amb autobús, no corrent) per veure meravelles, però n'hi ha al costat de casa teva.

Podries fer un post parlant d'un lloc comú: els de ciutat, els urbanites com tu que ja us esteu preparant pel Sonar, només de posar els peus a la muntanya ja dieu que allò és el paradís. I també podries dir el que dius sempre: per dos dies, molt bé, per quatre fins i tot també, però tu ets fill de l'asfalt. Però no faràs aquest post.

Et va sorprendre que una idea, la del Paradís que tots col·loquem allà, més al Nord, o allà, creuant el mar, on no hi ha soroll, ni cotxes ni tots aquests tòpics. La idea del Paradís que la gent amb qui vau parlar aquest cap de setmana no tenen, ni de lluny, col·locat on vius tu. Per ells, tu no vius al paradís. Per ells, Barcelona és un lloc on de tant en tant hi venien a fer unes copes, on el monitor amb qui vas fer rafting hi vivia abans i hi ha de treure el cap un cop l'any però gairebé per costum. Per ells el paradís és una altra cosa. I tu no hi vius.

Però en el seu paradís també hi has descobert esquerdes que un dia et serviran per escriure una pel·lícula o una obra de teatre. Al seu paradís hi viuen personatges fascinants com el propietari de la Bruixa de Sort, fascinant per l'odi que suscita. Al seu paradís, els mossos d'esquadra són éssers odiosos que els han destrossat les festes majors, perquè ja no poden anar amb cotxe de festa en festa com feien abans. Al seu paradís, venen les fotos del rafting que vas fer molt cares. Al seu paradís, però, per sort hi segueix havent-hi pobles on només hi viuen 40 persones o menys. Tot i així, fa anys, vas passar una setmana a Farrera, treballant-hi, amb uns amics. Farrera deu tenir tres o quatre cases. Algun dia vols un manual d'instruccions per aprendre a viure en un lloc així.

Plus au sud és un tema d'Yann Tiersen (entre d'altres) que forma part del disc Tout est calme. Yann Tiersen se't va entravessar amb l'enganxosa i pesada banda sonora d'Amélie, també enganxosa i pesada. Però Yann Tiersen té meravelles com aquesta. Jean-Pierre Jeunet va dirigir Amélie i també Alien Ressurection. Cap de les dues t'han agradat. Però Alien, la del 79, de Ridley Scott, et posa la pell de gallina.