5 de juny 2013

També ploraries



Tens una amiga que fa dos dies que no viu. I acabes de parlar amb ella i es veu que encara li queden un parell de dies més de patiment, de tortura. Li falta aire, està nerviosa, es veu que crema pantalons quan planxa, també, per culpa de l'atabalament que porta, del canvi d'esquemes que ha patit la seva vida aquesta setmana. I té la sensació que algú li ha fet mal d'ull i que la seva energia negativa es contagia, i que tothom s'enfada amb ella. Està molt nerviosa i tems que necessiti tractament aviat. Esperes que, d'aquí dos dies, quan se li solucioni la terrible història que està vivint, pugueu oblidar aquest mal tràngol.

Fa dos dies li van robar el mòbil el metro. El mòbil no, l'iPhone. Just quan estava validant la seva t10, escoltant música des del mateix telèfon, de sobte va deixar de sentir-la. Es va imaginar que li havia caigut el mòbil a terra i s'havien desconnectat els auriculars. Però no: algú li havia estirat el mòbil de la bossa. Algú que ella ni va veure. Es va quedar en estat de xoc. Allà va començar tot. Després havia d'anar a treballar i ho va fer com va poder. No va ser fins que va arribar a casa que  va poder plorar. I ho necessitava, molt. Fins i tot l'endemà es va haver de posar un maquillatge especial per tapar les bosses a sota els ulls.

Quan t'ho ha explicat, primer has pensat que exagerava. De fet, sí que exagera. Som uns exagerats. Però saps que a tu també et passaria. No ho neguis. Si ara et roben el telèfon, ploraries. Mira que és trist enfonsar-se per una cosa com aquesta, però és que creus amb fermesa que et passaria. Com a mínim estaries uns dies desubicat, com ella. I, a més, començaries a pensar què fer: te'n compraries un altre? El primer iPhone, el que tens ara, no el vas pagar, una ganga (es van equivocar els de Movistar), però ara no et pots gastar tanta pasta. Com viuries, però, sense iPhone? També ploraries. I això no pot ser.

La teva amiga no escoltava Burial, quan li van robar el telèfon. Stolen dog és Burial en estat pur. La música d'aquest londinenc pot servir per tantes coses... Cuinar, llegir, escriure, pensar... Fa temps vas llegir From Hell, d'Alan Moore i Eddie Campbell, amb Burial de fons. Gran banda sonora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada