T'han aixafat

Va ser ràpid però dolorós. Ahir vas contestar l'estat de facebook d'una amiga amb una broma plena d'humor negre. Ella es queixava perquè un gos a la casa del davant no parava de plorar i no podia escriure (ella, no el gos). Tu vas ser el primer de respondre i vas dir "Mata'l". I punt. Evidentment era una broma , que es va anar allargant i complementant amb altres persones i amics del facebook, amb altres comentaris que ja no tenien res a veure amb el gos. Fins i tot van aparèixer comparacions amb la sèrie Game of Thrones.

Al cap de res, una altra amiga (no teva, sinó de la persona que havia parlat del gos que plorava) va deixar petjada a la conversa de Facebook. Estava molt dolguda per tot el que havíeu dit sobre els gossos. Ella els estima molt, els defensa fins a l'infinit i per això us enviava a tots a la merda amb un regalet: un spoiler de la sèrie Game of Thrones que, d'alguna manera, t'aixafa tota la tercera temporada. Calia?, et vas preguntar. No tenia res a veure amb el pobre gos que plorava. Potser la teva broma estava fora de lloc, però el seu spoiler encara més. T'havia d'explicar el més improtant de la temporada?

Realment és fotut com us heu enganxat tots a les sèries. Gairebé tots, va. Et dediques a això, a més, i encara vols saber quins són els ingredients perfectes per fer que algú no pari de preguntar-se què passarà després. A la vida potser ho voldríeu saber, no ho saps, però a les sèries no ho voleu saber mai, en el fons, encara que us ho pregunteu tant. 

Tampoc no vols saber perquè hi ha gent que mataria per defensar un gos.

You will never know és una cançó d'Imany, remesclada en la versió que has penjat per Miguel Campbell i Matt Hughes. És estrany però avui no citaràs cap llibre, ni cap sèrie, ni cap pel·lícula. Només pots pensar en un quadre que et fascina. Cada vegada estàs més intel·lectual. Perro semihundido, de Goya, el tenies penjat a l'habitació quan eres un adolescent. Explica-t'ho.